La diabetis es un tema molt ampli i per tant en aquest article, que elaboro prèvia demanada, només tractaré d’introduir els conceptes i recomanacions generals.
La diabetis es una patologia relacionada amb la metabolització de la glucosa, i per tant estretament relacionada amb l’alimentació. Existeixen diferents tipus de diabetis:
La diabetis tipus I: DMID (Diabetis Mellitus Insulino Depenent)
Es una patologia que es deu a la incapacitat de unes determinades cèl·lules del pàncrees, anomenades cèl·lules β, a produir insulina. Un diabètic tipus I produeix gens o molt poca insulina. El procés d’aparició de la malaltia es curt, de mesos o setmanes d’evolució. En principi pot aparèixer a qualsevol edat, malgrat que l’aparició de la malaltia se sol produir durant la infància o l’adolescència. Sembla que hi ha un factor hereditari, ja que 2 de 3 diabètics pertanyen a una família amb història de diabetis. Però l’herència no es determinant per la seva aparició, depèn d’altres factors poc coneguts.
El fet de no produir insulina te com a conseqüència la incapacitat de metabolitzar la glucosa, el que significa no poder assimilar els aliments que prenem. Per tant, fins l’any 1921, en que es va descobrir la insulina, la diabetis tipus I era una malaltia mortal. Ara, molt al contrari, gràcies als avenços científics un diabètic pot viure amb força normalitat sempre i quant segueixi el tractament, seguiment i control adequats, amés de un estil de vida saludable, tant pel que fa l’alimentació, com en referència a l’activitat física.
El tractament de la diabetis tipus I se sol basar en la injecció de insulina exògena, en relació amb la ingesta (aportació de CH dels àpats) i activitat de la persona.
La diabetis es una patologia relacionada amb la metabolització de la glucosa, i per tant estretament relacionada amb l’alimentació. Existeixen diferents tipus de diabetis:
La diabetis tipus I: DMID (Diabetis Mellitus Insulino Depenent)
Es una patologia que es deu a la incapacitat de unes determinades cèl·lules del pàncrees, anomenades cèl·lules β, a produir insulina. Un diabètic tipus I produeix gens o molt poca insulina. El procés d’aparició de la malaltia es curt, de mesos o setmanes d’evolució. En principi pot aparèixer a qualsevol edat, malgrat que l’aparició de la malaltia se sol produir durant la infància o l’adolescència. Sembla que hi ha un factor hereditari, ja que 2 de 3 diabètics pertanyen a una família amb història de diabetis. Però l’herència no es determinant per la seva aparició, depèn d’altres factors poc coneguts.
El fet de no produir insulina te com a conseqüència la incapacitat de metabolitzar la glucosa, el que significa no poder assimilar els aliments que prenem. Per tant, fins l’any 1921, en que es va descobrir la insulina, la diabetis tipus I era una malaltia mortal. Ara, molt al contrari, gràcies als avenços científics un diabètic pot viure amb força normalitat sempre i quant segueixi el tractament, seguiment i control adequats, amés de un estil de vida saludable, tant pel que fa l’alimentació, com en referència a l’activitat física.
El tractament de la diabetis tipus I se sol basar en la injecció de insulina exògena, en relació amb la ingesta (aportació de CH dels àpats) i activitat de la persona.
La diabetis tipus II: DMNID (Diabetis Mellitus NO Insulino Depenent)
Es la forma més estesa de diabetis. Les persones afectades per aquesta patologia solen ser adults majors de 40 anys, i habitualment amb sobrepés o obesitat. En aquest cas el problema no prové de la incapacitat de produir insulina, ja que malgrat que la secreció d’insulina d’aquests diabètics pot ser menor a lo habitual, en molts casos es normal o fins i tot augmentada. El problema en aquest cas es la disponibilitat o funcionalitat dels receptors cel·lulars de la insulina. Es diu que aquestes persones son resistents a la insulina, i per tant son necessàries concentracions de insulina en sang molt altes, per mantenir la glucèmia (glucosa en sang) adequada.
Aquest pacients son tractats generalment amb medicació oral (hipoglucemiants) que faciliten l’entrada de glucosa a les cèl·lules per diferents mecanismes. I en alguns casos amb injecció d’insulina, per augmentar la concentració d’aquesta en sang i possibilitar el control de la glucosa. En aquests pacients amés la disminució del pes, mitjançant un control alimentari i la realització d’exercici físic pot comportar la normalització de les glucèmies. De manera que es pugi disminuir i fins i tot suprimir la medicació.
Diabetis gestacional:
Pot aparèixer com a patologia temporal únicament durant el període d’embaràs degut als múltiples canvis metabòlics que experimenta l’organisme. Generalment es insulino depenent, i “marxa” un cop finalitza l’embaràs, però de vegades es un símptoma de futures complicacions de les glucèmies. I per tant cal prendre-ho com un avís i seguir un estil de vida saludable.
Diabetis secundària:
En aquest cas tant es pot tractar de diabetis tant depenent com no depenent de insulina. La diferència principal amb les anteriors es que es deu a una altre patologia que la provoca. La diabetis secundaria pot aparèixer com a conseqüència de malalties com ara: Acromegalia, síndrome de Cushing, hipertiroidisme, o per cirurgia del pàncrees.
Els següents gràfics ens indiquen el que ocorre en les cèl·lules dels nostres teixits en presència de glucosa, i les diferents situacions metabòliques que podem trobar.
En aquest cas tant es pot tractar de diabetis tant depenent com no depenent de insulina. La diferència principal amb les anteriors es que es deu a una altre patologia que la provoca. La diabetis secundaria pot aparèixer com a conseqüència de malalties com ara: Acromegalia, síndrome de Cushing, hipertiroidisme, o per cirurgia del pàncrees.
Els següents gràfics ens indiquen el que ocorre en les cèl·lules dels nostres teixits en presència de glucosa, i les diferents situacions metabòliques que podem trobar.
Cèl·lula ; 
Glucosa ;
Insulina ; 
Receptor cel·lular d’insulina. 
Situació Normal: La insulina s’acobla als seus receptors cel·lulars, aleshores la glucosa passa de la sang a dins les cèl·lules, de manera que es pot utilitzar per l’organisme i baixa la glucèmia (glucosa en sang).
DMID o Diabetis tipus I: El pàncrees no produeix insulina i la glucosa no pot entrar a les cèl·lules, provocant diverses alteracions metabòliques, com la hiperglucèmia (glucosa elevada en sang), l’acidosi metabòlica, etc.
DMNID o Diabetis tipus II: Hi ha insulina a la sang però els receptors no funcionen o bé n’hi ha menys del que és necessari, aleshores disminueix l’eficiència d’acoblar la insulina, i d’entrada de la glucosa a les cèl·lules.Signes i simptomes:
Augment de la set, tant a vegades que es veu com quant a líquid ingerit.
Augment de la freqüència el volum de la orina.
Pèrdua de pes malgrat l’augment de la gana.
Fatiga intensa. (provocada per la pèrdua d’electròlits amb l’orina)
Altres com: Infeccions de la pell, vagina o bufeta, Visió borrosa, etc.
Augment de la set, tant a vegades que es veu com quant a líquid ingerit.
Augment de la freqüència el volum de la orina.
Pèrdua de pes malgrat l’augment de la gana.
Fatiga intensa. (provocada per la pèrdua d’electròlits amb l’orina)
Altres com: Infeccions de la pell, vagina o bufeta, Visió borrosa, etc.
Recomanacions generals:
Inicialment, en cas que es diagnostiqui diabetis es essencial seguir les recomanacions i instruccions del personal sanitari especialitzat: Metges endocrinòlegs, dietistes i infermeres. En tots els casos i molt especialment en cas de diabetis tipus I, només ells poden marcar-li les pautes a seguir per la seva alimentació, activitat i tractament.
La dieta del diabètic igual que qualsevol dieta ha d’estar adaptada a la persona en particular, tenint en compte l’edat, sexe, complexió física, ingesta habitual, activitat física, gustos i hàbits alimentaris, horaris, i també possibles hàbits de caire religiós.
El diabètic ha de procurar aprendre uns certs principis bàsics de nutrició (com els que varem tractar als primers articles ex. Concepte i tipus de Carbohidrats, Proteïnes, Greixos...), per poder entendre i adaptar millor la seva alimentació. Com millor comprengui aquests conceptes, major serà la flexibilitat de la seva dieta.
Calories: L’aportació energètica pot variar considerablement depèn del tipus de pacient, edat, activitat física, sexe, complexió, ingesta habitual...
Carbohidrats: L’aportació de carbohidrats total de la dieta serà igual o poc inferior a la de una dieta estandàrd. El que s’ha de tenir en compte es el tipus d’aquests, i la distribució al llarg del dia. Els carbohidrats d’elecció son els d’absorció lenta: fècules i farinacis. Els quals també es veuran afectats per la forma d’ésser cuinats. Els carbohidrats simples com els sucres, mel, etc. S’hauran de limitar a determinades ocasions i en quantitats molt controlades. El que no vol dir que estiguin prohibits.
Proteïnes: L’aportació serà molt similar a la de una dieta estàndard, mantenint un equilibri entre les de origen animal i les de origen vegetal.
Greixos: El control d’aquests es fonamental, per tal d’evitar l’obesitat i les complicacions vasculars, que es presenten freqüentment en persones diabètiques. Per tant s’aconsella disminuir la ingesta d’àcids grassos saturats i colesterol, que proporcionen els productes làctics complerts, les carns grasses i embotits, etc. I augmentar la ingesta d’àcids grassos insaturats, com els proporcionats per l’oli d’oliva i de llavors, els fruits secs, el peix blau, etc.
Fibra: Es recomanable augmentar-ne el consum, ja que la fibra ralenteix de velocitat d’absorció dels carbohidrats, reduint així les hiperglucèmies posteriors a la ingesta.
Vitamines i minerals: Les necessitats vitamíniques i minerals son les mateixes que per un no diabètic. Excepte que presenti augment de la orina, aleshores caldrà realitzar una reposició d’electròlits. Per altra banda, convé no abusar del sodi. (sal)
Aigua: Les necessitats hídriques també son iguals, llevat que es presenti augment de la orina, i per tant cal augmentar l’ingesta d’aigua per equilibrar les pèrdues.
Alcohol: S’ha de limitar la beguda només a ocasions especials i en poca quantitat. Ja que pot provocar alteracions de la glucèmia, i te efectes sedants i anestèsics que dificulten l’autocontrol. Cal marcar les pautes amb el seu equip mèdic.
Exercici: Es molt favorable sempre i quant sigui de manera regular i controlada, un exercici de forta intensitat no planificat, pot desencadenar hipoglucèmies, si no es prenen mesures de control per evitar-ho, com un aport extra de carbohidrats. Amb unes bones pautes i control de glucèmies les persones diabètiques poden realitzar esport com qualsevol altre persona. A menys que existeixin contraindicacions individuals.
Com podreu observar la limitació d’espai i l’amplitud del tema tractat només permet donar unes pinzellades, per tant probablement dediqui el proper article a ampliar el tema de la diabetis. Us agrairia que si teniu dubtes, o si esteu interessats que tracti algun aspecte en concret m’ho féssiu saber al e-mail: mgm.nutricio@gmail.com. També recordo que podeu consultar els meus articles (els aquí publicats i altres) per internet, a la pàgina: http://mgm-nutricio.blogspot.com/ o bé mitjançant la pàgina del Reddis.
Salutacions cordials. Mercè Gonzalo. Diplomada en nutrició humana i dietètica.
Inicialment, en cas que es diagnostiqui diabetis es essencial seguir les recomanacions i instruccions del personal sanitari especialitzat: Metges endocrinòlegs, dietistes i infermeres. En tots els casos i molt especialment en cas de diabetis tipus I, només ells poden marcar-li les pautes a seguir per la seva alimentació, activitat i tractament.
La dieta del diabètic igual que qualsevol dieta ha d’estar adaptada a la persona en particular, tenint en compte l’edat, sexe, complexió física, ingesta habitual, activitat física, gustos i hàbits alimentaris, horaris, i també possibles hàbits de caire religiós.
El diabètic ha de procurar aprendre uns certs principis bàsics de nutrició (com els que varem tractar als primers articles ex. Concepte i tipus de Carbohidrats, Proteïnes, Greixos...), per poder entendre i adaptar millor la seva alimentació. Com millor comprengui aquests conceptes, major serà la flexibilitat de la seva dieta.
Calories: L’aportació energètica pot variar considerablement depèn del tipus de pacient, edat, activitat física, sexe, complexió, ingesta habitual...
Carbohidrats: L’aportació de carbohidrats total de la dieta serà igual o poc inferior a la de una dieta estandàrd. El que s’ha de tenir en compte es el tipus d’aquests, i la distribució al llarg del dia. Els carbohidrats d’elecció son els d’absorció lenta: fècules i farinacis. Els quals també es veuran afectats per la forma d’ésser cuinats. Els carbohidrats simples com els sucres, mel, etc. S’hauran de limitar a determinades ocasions i en quantitats molt controlades. El que no vol dir que estiguin prohibits.
Proteïnes: L’aportació serà molt similar a la de una dieta estàndard, mantenint un equilibri entre les de origen animal i les de origen vegetal.
Greixos: El control d’aquests es fonamental, per tal d’evitar l’obesitat i les complicacions vasculars, que es presenten freqüentment en persones diabètiques. Per tant s’aconsella disminuir la ingesta d’àcids grassos saturats i colesterol, que proporcionen els productes làctics complerts, les carns grasses i embotits, etc. I augmentar la ingesta d’àcids grassos insaturats, com els proporcionats per l’oli d’oliva i de llavors, els fruits secs, el peix blau, etc.
Fibra: Es recomanable augmentar-ne el consum, ja que la fibra ralenteix de velocitat d’absorció dels carbohidrats, reduint així les hiperglucèmies posteriors a la ingesta.
Vitamines i minerals: Les necessitats vitamíniques i minerals son les mateixes que per un no diabètic. Excepte que presenti augment de la orina, aleshores caldrà realitzar una reposició d’electròlits. Per altra banda, convé no abusar del sodi. (sal)
Aigua: Les necessitats hídriques també son iguals, llevat que es presenti augment de la orina, i per tant cal augmentar l’ingesta d’aigua per equilibrar les pèrdues.
Alcohol: S’ha de limitar la beguda només a ocasions especials i en poca quantitat. Ja que pot provocar alteracions de la glucèmia, i te efectes sedants i anestèsics que dificulten l’autocontrol. Cal marcar les pautes amb el seu equip mèdic.
Exercici: Es molt favorable sempre i quant sigui de manera regular i controlada, un exercici de forta intensitat no planificat, pot desencadenar hipoglucèmies, si no es prenen mesures de control per evitar-ho, com un aport extra de carbohidrats. Amb unes bones pautes i control de glucèmies les persones diabètiques poden realitzar esport com qualsevol altre persona. A menys que existeixin contraindicacions individuals.
Com podreu observar la limitació d’espai i l’amplitud del tema tractat només permet donar unes pinzellades, per tant probablement dediqui el proper article a ampliar el tema de la diabetis. Us agrairia que si teniu dubtes, o si esteu interessats que tracti algun aspecte en concret m’ho féssiu saber al e-mail: mgm.nutricio@gmail.com. També recordo que podeu consultar els meus articles (els aquí publicats i altres) per internet, a la pàgina: http://mgm-nutricio.blogspot.com/ o bé mitjançant la pàgina del Reddis.
Salutacions cordials. Mercè Gonzalo. Diplomada en nutrició humana i dietètica.