diumenge, 11 de març del 2007

ALIMENTACIÓ EQULILIBRADA + ESPORT ADEQUAT= BONA SALUT

Coincidint amb l’estrena de l’any, estrenem nova secció dins la revista del club.
Espero que aquesta secció sigui de la màxima utilitat i interès per a tothom, ja que en ella es tractarà fonamentalment d’alimentació, i de com aquesta ens pot proporcionar una via de salut, sempre lligada, és clar, a l’activitat física.

Malgrat que més endavant m’agradaria centrar-me en el tema de l’alimentació lligada a l’esport, principalment a esports de resistència com és el cas de l’excursionisme, i demés activitats pròpies d’aquest club. No oblidem que l’alimentació, i en aquest cas el fet de menjar, és un acte diari que ens condiciona molt, més del que generalment es pensa, la nostra salut i la nostra capacitat d’afrontar el dia a dia amb la major vitalitat i energia. De manera que ens permet prevenir, controlar i en molts casos guarir o contribuir a guarir les possibles malalties que ens puguin afectar. És per això que dedicaré els primers articles a fer una lleugera introducció en el món de l’alimentació, els grups d’aliments i el concepte de dieta equilibrada. I també com tots aquests conceptes, poden resultar massa teòrics i feixucs, dedicaré un parell d’apartats a recomanacions bàsiques i a desmentir falses creences populars, per desgràcia bastant esteses.

L’alimentació:
L’alimentació és un conjunt d’activitats i processos pels quals prenem els aliments portadors dels nutrients necessaris per al manteniment de la vida del nostre cos. Menjar, però, és pels humans quelcom més que alimentar−se o nodrir−se, ja que al voltant d'aquest fet s'hi barregen una infinitat de factors culturals, hàbits i costums adquirits, condicionaments econòmics i socials, per no anomenar els aspectes purament personals que condicionen en un moment determinat la tria alimentària. Aquestes activitats, les duem a terme d'una manera conscient i voluntària, és per això que, com tot procés voluntari, l'alimentació és susceptible de ser educada.

Concepte d’alimentació equilibrada:
Una alimentació equilibrada, actualment denominada saludable, és aquella que permet a l’individu, tant si és adult com si està en època de creixement o es troba en alguna situació fisiològica especial, el manteniment d’un òptim estat de salut, alhora que li possibilita l’exercici de diverses activitats que comporta cada tipus de treball.
Això significarà que l’individu cobreix totes les seves necessitats nutritives. La ració diària d’aliment ha d’aportar els principis energètics suficients, dividits en el que anomenen macronutrients, popularment coneguts com: Greixos, hidrats de carboni i proteïnes. I altres nutrients de funció eminentment reguladora, que anomenem micronutrients, aquest segon grup el formen les vitamines els minerals i l’aigua. A piràmide adjunta assenyala de forma gràfica la distribució òptima dels diferents grups d’aliments en la nostra dieta. Situant a la base de la piràmide els aliments de consum més habitual i al cim els d’ús més ocasional. Un altre dia parlarem de racions i freqüència d’aquestes.


Grups d’aliments:
Com podem veure a la piràmide alimentària, els aliments s’agrupen en conjunts segons les seves característiques. La forma d’agrupar els aliments és força complexa, el que fa que puguem trobar grans diferències en diverses fonts bibliogràfiques que consultem.
Una de les classificacions bàsiques és la següent, que té en compte fonamentalment les funcions principals dels diversos grups d’aliments:

Aliments energètics: Cereals, llegums, tubercles, sucres i greixos.
Funció: proporcionar energia.

Aliments plàstics: Llet i derivats, carn, peix, ous.
Funció: Creació i regeneració d’estructures.

Aliments reguladors: Fruita, verdura i hortalisses.
Funció: Regulació de diversos processos de l’organisme.

Recomanacions:
Menjar poc a poc i mastegar bé.
No saltar-se cap àpat.
Mantenir un pes estable, ja que és signe d’un equilibri nutritiu.
Realitzar entre 3 i 5 àpats al dia, tendint preferiblement cap als 4 o 5. Cosa que significa dividir el que habitualment mengem en major nombre d’àpats, no que mengem més pel fet de fer més àpats.

Desmentir falses creences:

Per no enredar ningú, vull aclarir que les frases a continuació són certes, desmentint falses creences implícites dins la frase.



  • L’aigua no engreixa, precisament és l’única substància de totes les que prenem que no ens aporta kilocaloríes.


  • El pa no engreixa ni més ni menys que altres farinacis com ara la patata, l’arròs o la pasta.
    Tots els greixos no són dolents. No podem classificar els nutrients com a bons ni dolents, ja que cadascun té la seva funció característica dins l’organisme. El que cal és prendre’n de tot la mesura justa i necessària.


  • Els espinacs proporcionen ferro però cal tenir en compte que el ferro dels vegetals no s’absorbeix amb la mateixa eficàcia que el dels productes animals. De manera que en cas de dèficit de ferro és convenient escollir productes com les carns vermelles, certs embotits, etc, sempre tenint en compte el contingut de greix d’aquests. D’altra banda per absorbir millor el ferro dels vegetals podem acompanyar la seva ingesta de productes rics en vitamina C com els cítrics, el kiwi, la pinya, les maduixes...

Mercè Gonzalo Mèndez
Diplomada en Nutrició Humana i dietètica.

Per qualsevol dubte o suggerència podeu adreçar-vos a mgm.nutricio@gmail.com