divendres, 31 d’octubre del 2008
NOVA SECCIÓ DEL BLOG
L'enllaç es el següent, també el trobareu al llistat de pàgines web recomanades amb el títol: Artícles Cel Obert.
http://mgm-nutricio-celobert.blogspot.com/
Aquesta nova secció del blog serà l'espai per a publicacions més curtes que no pas a les que publico generalment a aquest blog. Aquest nou apartat neix de la meva col·laboració amb la revista Celobert en la publicació d'articles relacionats amb l'alimentació, la nutrició i la dietètica.
Igual que sempre, espero la vostra col·laboració per tractar temes que siguin intressants per a tothom, i per avaluar la meva tasca, en els formularis que trobareu també en aquest apartat, per a aquesta finalitat.
Moltes gràcies a tots!
Mercè Gonzalo Mendez
dilluns, 29 de setembre del 2008
AMPLIACIÓ DE VULL APRIMAR-ME
atentament,
Mercè Gonzalo Mendez
VULL APRIMAR-ME!! AMPLIAT
Aprimar-nos ens pot proporcionar millora de l'acceptació social i l'autoestima, i també de la salut òssia, cardiovascular, hepàtica (del fetge), etc. En resum de la salut en general. Però no podem oblidar que aprimar-nos també ens pot comportar problemes, com alteracions electrolítiques (desequilibris de sodi i potassi principalment), manca de vitamines, problemes toxicològics etc. I pot estar lligat a problemes psicològics com l'anorèxia, la bulímia, la ortorèxia, etc.
Per tant cal remarcar que sempre que es vulgui perdre pes, s'ha de fer d'una manera raonada, controlada i en cas que sigui una pèrdua notable, sota la supervisió d'un especialista. Mai seguint les "miraculoses" dietes que podem trobar en fonts no especialitzades i que prometen espectaculars resultats, però no ens poden oferir cap garantia de salut. Precisament perquè moltes de les anomenades dietes son en sí mateixes un atemptat contra la salut.
Entenc per altra banda, que persones amb bon estat de salut que volen perdre algun kilet vulguin fer-ho per sí mateixes. Tot i que una revisió mèdica prèvia mai esta de més, sinó tot al contrari.
Un cop dit això, podem entrar en les diferents etapes del procés d'aprimament. Són totes elles importants i insalvables per aconseguir bons resultats. Són les següents:
Raonament i conscienciació.
Fase d’aprimament.
Manteniment del pes.
1. RAONAMENT I CONSCIENCIACIÓ: La primera fase i ineludible, que sovint passem per alt és el raonament i la conscienciació. Es a dir, ser plenament conscients del que volem assolir, raonar si és necessari que ens aprimem i fins a quin punt ho és. I en cas que ho sigui, tenir clar que no val la pena començar si no ens veiem amb voluntat de fer els canvis alimentaris i d'hàbits necessaris, per arribar fins al final.
Per començar hem de saber la nostra talla i el nostre pes. Es recomanable mesurar-ho en una farmàcia prop de casa, feina o lloc d'estudis. Per poder valorar l'evolució sempre en la mateixa màquina i de forma fiable.
Existeix un paràmetre de mesura, bàsic i molt útil que és de valuosa ajuda en el plantejament inicial. Es tracta del Índex de Massa Corporal: IMC. O Body Mass Index: BMI, en anglès.
La fórmula és la següent: IMC= Pes (Kg)/ Talla2 (m)
Els resultats ens donen les primeres conclusions:
• IMC inferior a 18,5. Pes inferior a lo recomanat o saludable.
• IMC entre 18,5 i 24,9. NORMOPÈS. No és necessari aprimar-se.
• IMC entre 25 i 29,9. SOBREPÈS. És recomanable baixar de pes.
• IMC superior a 30. OBESITAT. És necessari baixar pes, indispensable fer-ho sota supervisió d’un nutricionista - dietista.
Si s'està en normopès, només pot ser justificada la pèrdua de pes, o bé per motius de salut, en aquest cas es necessari fer-ho sota control d'un especialista. O bé si des de fa un temps s'està incrementant de pes i volem frenar-ho.
Si s'està amb sobrepès, sempre es recomanable perdre pes i fer-ho mitjançant el consell d'un expert. Si la pèrdua de pes desitjada és com a màxim de 3 a 5 Kg, la persona pot assumir-la sense consell. Si es vol perdre més pes és necessari fer-ho amb supervisió especialista.
Si es pateix d'obesitat és necessari baixar pes i cal fer-ho amb el control d'un nuricionista -- dietista, i aquest sempre requerirà dades analítiques, etc. per valorar l'evolució.
Existeixen altres paràmetres de control i seguiment, amés del IMC, són per exemple, l'Índex Cintura/Cadera, la pressió arterial, les xifres de colesterol, triglicèrids i lipoproteïnes en plasma, etc. Aquests altres paràmetres poden incidir en la valoració nutricional i de la salut de la persona. Incrementant o disminuint la necessitat d'aprimament, o de dieta controlada en determinats nutrients. La valoració d'aquests pertoca a un especialista en nutrició i dietètica que determinarà la dieta a seguir, en cas que sigui necessari.
Si arribats a aquest punt la conclusió és que és necessari que fem dieta d'aprimament, hem de ser conscients del que això comporta. Estem parlant de la nostra salut, i si la nostra idea és "fer bondat" o seguir una pauta durant 1, 2, 3 o 4 setmanes, i posteriorment tornar a la nostra dieta i hàbits, anem completament errats!! Aprimar-se i mantenir un pes saludable comporta un canvi d'hàbits tant alimentaris com d'esport i salut, de per vida. I això és el que haurem de fer a menys que estiguem contents d'anar augmentant i disminuint pes innumerables vegades al llarg de la nostra vida. Tenint en compte que a més gairebé sempre és major el pes que es guanya que el que es perd...
2. FASE D’APRIMAMENT: Aprimar-se, és qüestió de matemàtica pura. Si ingereixes més del que gastes t'engreixes i si gastes més del que ingereixes t'aprimes. I com les matemàtiques requereix força de voluntat, tant aprimar-se com aconseguir l'aprovat.
Això vol dir que hem de començar a suprimir aliments de la dieta, i menjar molt poc per així consumir poques Kilocalories?
Rotundament NO!
Vol dir doncs que ens hem de "matar" a fer esport per cremar moltes kilocalories? Altrament NO!
Els aliments bons o dolents no existeixen, ni l'exercici miraculós que ens farà desaparèixer la panxa o les cartutxeres tampoc, tot pot ser bo o dolent depenent en la mesura que es prengui o es practiqui.
Així doncs per aprimar-se s'ha de continuar prenent de tot, a menys que existeixin problemes de salut associats. El que haurà de canviar són les quantitats i sobretot els percentatges o proporcions del que prenem.
EL QUE NO S’HA DE FER:
- Suprimir aliments de forma radical a menys que hi hagi motius mèdics per fer-ho.
- Saltar-se àpats per tal de “compensar” un àpat massa abundant o calòric.
- Picar entre hores.
- Abandonar la dieta a causa que no ens hem pogut estar de consumir un determinat aliment altament calòric, i pensem “no val la pena seguir, no ho faig bé, m’he saltat la dieta”.
- Estar-se de sortir a sopar fora o quedar amb amics, per por a no seguir la dieta.
EL QUE S’HA DE FER:
- Prendre sobretot una Dieta Variada.
- Seguir menjant tot tipus d’aliments, en les proporcions correctes.
- No abusar d’aliments rics en sucres o greixos. Com ara salses, productes lactics grassos, com formatges, cremes de llet i nata, precuinats, embotits, productes de pastisseria, i no abusar del oli, principalment fregit. (No engreixa més però es menys saludable).
- Escollir estils de cocció poc greixosos. Ex. Planxa, Microones, bullit, papillote, al vapor, al forn sense massa salsa o oli, etc.
- Seguir un horari, fer un mínim de 4 àpats al dia i seguir la pauta, no saltar-se àpats ni picar entre hores.
- Fer exercici físic de forma moderada però constant.
- Entendre que som humans i ens podem permetre un caprici de tant en tant, ja que fa més bé que mal. El que no podem fer és abusar-ne.
EL RITME D'APRIMAMENT:
El ritme d’aprimament no és millor com més ràpid sigui, la majoria de vegades que es perd pes ràpidament, el que es perd no és greix, sinó aigua i fins i tot, en alguns casos, musculatura. És per aquest motiu que és tant important assolir una dieta equilibrada i practicar exercici físic regular, per mantenir o augmentar musculatura i perdre greix.
El ritme recomanat d’aprimament és de mig kilogram a 1 kilogram per setmana, una pèrdua superior pot posar en perill l’equilibri del nostre cos, i amés la pèrdua de pes serà a base principalment d’aigua, que lògicament caldrà recuperar per mantenir una bona salut.
Atenció amb les dietes miracle!!! De miracle tenen poc...
EL METABOLISME:
El metabolisme és el conjunt de reaccions i processos fisicoquímics que tenen lloc a una cèl·lula. Aquestes reaccions i processos són el que es du a terme contínuament dins el nostre cos per mantenir la vida, i són els responsables de la major part de la despesa energètica d'una persona. (Es podrien arribar a donar excepcions en esportistes d'elit).
En nutrició parlem de metabolisme basal referint-nos a la despesa energètica que el nostre organisme requereix únicament per realitzar les funcions vitals que li permeten mantenir la vida. Aquesta despesa energètica depèn del sexe i del pes, i és independent de l'exercici físic. L'exercici físic és un factor a banda, i que te efecte multiplicador sobre la despesa energètica produïda pel metabolisme basal.
Quan una persona perd pes, el seu metabolisme basal disminueix, disminuint al seu torn, la despesa energètica d'aquesta. Per això, quan una persona perd pes ho ha de fer de una forma lenta i gradual. Ha d'anar disminuint poc, i progressivament la quantitat de Kcal que ingereix i augmentant l'exercici físic per compensar la baixada de la despesa energètica per part del metabolisme basal.
LA DIETA:
La dieta de una persona, és com el DNI, personal i intransferible.
Cada persona és diferent, hi ha múltiples aspectes que incideixen en la nostra dieta i que son diferents en cada una de les persones. Gustos, aversions, nivell d'activitat, entorn i rol social, habilitats culinàries, religió i creences, intoleràncies i al·lèrgies alimentoses, salut en general, i un llarg etcètera.
Per tant una dieta estàndard, no adaptada a la persona, mai serà prou adequada per tractar els problemes nutricionals, de salut o de pes d'una persona. Per tant malauradament no puc oferir-vos el secret per tenir una figura envejable, ni tan sols la dieta perfecte perquè aconseguiu perdre pes. Doncs cal saber les característiques concretes d'una persona per poder elaborar una dieta adequada a cada cas.
El que sí us puc dir, i espero que serveixi d’ajuda, és que:
- La vostra alimentació ha de ser tan variada com sigui possible.
- Heu d’anar introduint canvis a la vostra dieta paulatinament, de manera que no es faci dur seguir la dieta.
- S’ha de jugar amb els aliments i les coccions de manera que es mengi de tot però de la forma més saludable i menys calòrica possible. Escollir les coccions a dalt citades.
- Si teniu gana fora dels àpats podeu prendre infusions amb edulcorant o poc sucre. Si no es suficient podeu prendre fruites amb poc percentatge de sucre, com ara maduixes meló o síndria. O pomes, que tot i ser més energètiques tenen més capacitat de satisfer-nos. També podem menjar amanides vegetals.
- Es necessari que escolliu alguna activitat física, que pot ser tan senzilla com caminar, que pugueu dur a terme regularment i de forma habitual d’ara en davant. Si pot ser a bon ritme, però principalment a un ritme que us permeti fer-ho com a mínim una mitja hora seguida.
- Cal que prengueu consciència que els canvis que dureu a terme no són per a un temps, potser els més estrictes si, però la majoria, són per sempre.
Us adjunto un exemple de dieta variada i saludable, que per descomptat no està adaptada a cap persona, no s’indiquen quantitats, hores ni coccions i només és a títol d’exemple.
Normalment els berenars i esmorzars acostumen a ser més monòtons del que és mostra a l’exemple. He posat més varietat simplement per donar a conèixer altres exemples. També he indicat un exemple d’espècies en un dels dies, per “paliar” la disminució del greix, podem usar espècies per donar més sabor als plats.
DIETA:
Abreviatures:
GALETES M. : Galetes Maria. Sense sucres o greixos afegits.
FORM. BL. : Formatge banc o fresc estil Burgos.
V. :Verdura en general.
3. MANTENIMENT DEL PES: Finalment arriba la última etapa i no menys important. Després dels esforços realitzats per aconseguir un pes i una silueta amb el que ens sentim còmodes, ho hem aconseguit, estem satisfets de la nostra imatge i de nosaltres mateixos.
I ara què?
Podem sortir al carrer a passejar i comprovar lo bé que és respira i es camina amb uns kilets de menys? Sí, perfecte.
Podem quedar amb els amics per prendre alguna cosa, dinar o sopar? Sí, per descomptat.
Ens podem oblidar de la dieta doncs ja ho hem aconseguit? No, de cap manera!!! No volem llençar l'esforç que ens ha dut fins aquí, oi? Si la resposta és no, la conclusió es que hem de seguir cuidant dels nostres hàbits alimentaris i d'activitat física.
Hem de recordar que quan una persona baixa de pes, disminueix alhora la despesa energètica originada pel seu metabolisme basal. Per tant tornar a prendre els hàbits anteriors suposaria tornar al pes anterior o inclús a més. Probablement durant el període de pèrdua de pes hem seguit alguna mesura un pèl més dràstica, que ara ja no cal seguir. Doncs ara ja no hem de seguir baixant sinó que hem de mantenir el pes assolit. Però si es descuiden els hàbits, i baixem la guàrdia, és molt i molt fàcil tornar al pes anterior o inclús superar-lo.
Això no significa que de tant en tan no ens podem permetre un extra. La paraula ho indica, és extra, i si és fa de tant en tant no hi ha problema, però si es transforma de extra a hàbit, també es transforma de plaer a problema.
Espero sincerament que aquest article serveixi d’ajuda o guia a aquelles persones interessades en perdre pes. Ànims! Tot és força de voluntat!
Ja podeu votar el tema dels següents escrits en aquest blog, on com sempre, podeu consultar si voleu més informació, teniu dubtes o suggeriments. O també per mail: mgm.nutricio@gmail.com.
Cordialment.
Mercè Gonzalo Mendez.
Diplomada en Nutrició Humana i Dietètica.Llicenciada en ciència i tecnologia dels aliments.
UBCertif. Universitari en Nutrició i Esport. INEFC. UB
diumenge, 10 d’agost del 2008
ENQUESTA SOBRE DIABETIS TIPUS II
Us vull demanar la vostra col·laboració amb el treball de recerca que esta desenvolupant una noia, l'Andrea Horas, sobre la diabetis tipus II.
Amb motiu de la seva recerca ha d'obtenir 500 enquestes de diabetics tipus II i em demana la difusió de l'enquesta al blog perquè tothom qui hi pugui col·laborar la respongui.
Aqui teniu part del seu mail:
Bona tarda,
Sóc l’Andrea Horas, tinc 16 anys i estic fent el treball de recerca sobre la Diabetis Mellitus tipus 2 . La part pràctica del meu treball consisteix en fer un gran nombre d’enquestes a persones amb aquesta malaltia (unes 500). M’està resultant força difícil aconseguir aquest nombre tan elevat d’enquestes tot i que m’he posat en contacte amb moltes associacions de diabètics. Em preguntava si podries ajudar-me penjant l’enquesta en el teu blog de manera que la puguin respondre els malalts.
Moltes gràcies.
Cordialment,
Andrea Horas
L'enquesta es en format word i la podeu descarregar de dues maneres:
1. Enganxant aquesta adreça a la barra de direccions: http://www.secfreddis.org/dietista/ENQUESTA SOBRE LA DIABETES TIPUS II blog.doc
2. Clicant al primer link de la secció de vincles electrònics d'aquest blog que trobareu a la dreta d'aquest escrit.
Un cop descarregat l'arxiu, quan tingueu les respostes, envieu-les al mail: andriu_h@msn.com, que també es troba indicat a la part inferior del full de l'enquesta.
Tant l'Andrea com jo us agrairíem que la contestessiu en cas que sigueu dibateics tipus II, i també, en qualsevol cas, que en feu difusió!!!
Moltíssimes gràcies!!!
Mercè.
dimecres, 30 de juliol del 2008
PROBLEMES AMB EL MAIL
Gràcies i perdoneu les molèsties.
Mercè Gonzalo.
diumenge, 29 de juny del 2008
ARTICLES CEL OBERT
A la revista podreu trobar cada mes un article sobre alimentació i nutrició escrit per mi. I després de l'estiu començaré a publicar els articles al blog. Si teniu cap dubte podeu consultar sense compromís.
Atentament,
Mercè Gonzalo Mendez
divendres, 2 de maig del 2008
VOTA EL TEMA DEL SEGÜENT ARTICLE
I també puntuar el contingut d'aquest blog.
Trobareu les enquestes a la columna de la dreta, sota els vincles electrònics.
També em podeu fer arribar sugerències, com sempre, a través dels comentàris de la pàgina web o bé al correu: mgm.nutricio@gmail.com
Qualsevol proposta, consulta o crítica serà benvinguda!!
Salut!
Mercè.
divendres, 25 d’abril del 2008
BLOG SOBRE MARXES DE RESISTÈNCIA
Salut!
Mercè Gonzalo.
diumenge, 16 de març del 2008
MARXES DE RESISTÈNCIA
La prevalença d'aquests símptomes és molt variada, depenent de la fisiologia de la persona, l'entrenament, l'estat de salut, el tipus de marxa, les condicions meteorològiques... I també sense cap mena de dubte, la forma i mètodes amb els que la persona afronta la marxa, el que significa: el ritme que assumeix, la pauta d'hidratació i alimentació, el tipus de vestuari i calçat, etc.
Per tant, alhora d'afrontar una marxa de resistència hem de tenir en compte tots aquests factors per tal de realitzar la prova amb les màximes garanties i evitant posar l'organisme en una situació de risc innecessari.
Cal tenir sempre present que l'esport de resistència en part es una forma de superació personal però que cal realitzar sempre sota la premissa de gaudir, i no de patir (soc perfectament conscient que en alguns moments "toca" patir una mica, i que la voluntat d'aconseguir una fita "tira molt"), però posar el cos al límit comporta riscos com ara la pèrdua de consciència, que fora de control podrien arribar a ser molt perillosos.
Les principals alteracions que es produeixen en aquest tipus de marxes o proves poden estar causades principalment per dos factors.
Un d'ells seria la disminució de la glucèmia per sota els valors adequats, és el que anomenem hipoglucèmia. Aquesta es pot produir quan s'esgoten les reserves de glucogen muscular i se segueix fent exercici. I també per una mala metabolització de la glucosa, que generalment es pot produir en prendre grans concentracions de sucres simples. Per tant, la causa de base seria o bé una disfunció metabòlica, o generalment una pauta incorrecta d'alimentació i beguda.
L'altre factor, generalment el principal, és la deshidratació del organisme i la incapacitat d'aquest per mantenir la temperatura corporal dins els marges de normalitat. Aquesta situació pot venir provocada per una mala pauta de hidratació, manca d'entrenament en les condicions climàtiques de la prova, situacions meteorològiques extremes, vestuari inadequat que podria provocar sudoració excessiva o pel contrari podria inhibir la transpiració, etc.
Podríem agrupar els tipus d'alteracions o molèsties en tres grans grups:
ALTERACIONS NEUROLÒGIQUES: Marejos, pèrdua de consciència...
Les alteracions de l’estil desorientació, mareig, visió borrosa, esgotament desmesurat, pèrdua de la consciència etc. Son principalment provocades per la deshidratació. La forma d’evitar, per tant, aquestes complicacions és mantenir una adequada pauta de hidratació.
ALTERACIONS MUSCULARS: Rampes, punxades articulars...
Les rampes i punxades articulars com demés complicacions musculars, generalment es produeixen a causa de un desequilibri electrolític, entre la concentració d’electròlits intracel·lular i extracel·lular. Aquest desequilibri ve generat igual que en el cas anterior per la deshidratació.
ALTERACIONS GASTROINTESTINALS: Malestar gàstric, vòmits...
Les molèsties gàstriques durant l'exercici, amés de per una possible deshidratació, com en els casos anteriors, pot ser deguda a múltiples factors. Com ara: prendre aliments poc provats durant la realització d'esport, nervis o tensió emocional, excés de fibra, prendre begudes massa concentrades o amb excés de cafeïna, exercici molt intens, incompatible amb la funció digestiva.
El vòmit, com a alteració gastrointestinal límit, en cas d'exercici, sovint es produeix per la incapacitat del nostre organisme de metabol·litzar els aliments (realitzar la digestió, etc) al mateix temps que es realitza activitat física.
Per dur a terme la digestió, el nostre organisme necessita que gran quantitat de sang es concentri al voltant del aparell digestiu, per realitzar la metabol·lització dels aliments (això resta sang als altres òrgans i músculs del cos, per això, sovint desprès de menjar tenim fred).
Amb l'exercici passa igual, bona part de la sang es "reclamada" pels músculs, per al seu funcionament. Si les dues activitats es duen a terme simultàniament l'organisme ha de "dividir" la sang per fer les dues funcions. Aleshores, si el volum d'aliment a metabol·litzar es alt, i el nivell d'exercici també, les dues activitats es fan incompatibles, de manera que s'atura la digestió. Si en poc temps no es baixa considerablement l'exercici, de manera que es pugui remuntar el nivell de sang a l'aparell digestiu i seguir amb la digestió, l'organisme com a defensa "indueix el vòmit".
PAUTES PER A UNA ADEQUADA ALIMENTACIÓ I HIDRATACIÓ.
Amés de dur a terme una alimentació, hidratació i entrenament adequats en els dies previs a la prova, cal tenir en compte:
HIDRATACIÓ:
Ha de quedar clar que aquestes recomanacions son generals i que s’han d’adaptar segons la climatologia: temperatura, humitat, vent... i també segons la persona: superfície corporal, capacitat de suar, és major com més entrenada esta la persona, etc.
PRECOMPETICIÓ: És recomanable prendre mig litre d’aigua mitja hora abans de començar.
COMPETICIÓ: S'aconsella prendre volums de líquid d'uns 150 -- 200 ml (un bon got, o mitja llauna) cada 20 -- 40 minuts (màxim cada 45 min.). La beguda preferiblement ha de ser fresca, per afavorir-ne l'absorció, però no freda, es preferible a temperatura ambient que massa freda. El tipus de beguda a prendre, dependrà de la durada de la proba. Tractant-se de proves llargues en que la sudoració es important i per tant també la pèrdua d'electròlits i la despesa energètica, és recomanable prendre begudes isotòniques. La concentració d'aquestes en hidrats de carboni ha de ser entre el 5 i el 8% (un perfil de carbohidrats adequat seria a base de Fructosa, Sacarosa, Maltodextrines i Glicerol, de manera que en conjunt obtenim la concentració citada). I un aport de minerals, principalment Sodi (Na) i menys Potassi (K). Es poden trobar begudes isotòniques comercials amb aquestes característiques. Son adequades per prendre en aquestes circumstàncies però no habitualment, on la rehidratació amb aigua és la més adequada.
POSTCOMPETICIÓ: Es recomana seguir una pauta de hidratació similar a la de competició durant les següents 1-2 hores, però bevent un volum de líquid major i fer-ho més freqüentment (200 -- 300mL cada 20 minuts). Les begudes poden ser isotòniques però es recomanable que tinguin major concentració de sucres, principalment de ràpida absorció. Són recomanables els sucs de fruites, les fruites senceres (ex. Taronja) i sucs de tomàquet, pastanaga amb fruites...
NOTA: No son recomanades, ni en les hores prèvies a la competició ni durant aquesta, les begudes amb alcohol o cafeïna, degut que son diürètiques i podrien afavorir la deshidratació. (La cafeïna pot ser millor tolerada en cas que l'individu estigui acostumat al seu consum, però no es recomanable abusar-ne).Per altra banda, beure la mateixa quantitat que es recomana però agrupant els volums en menys tomes afavoreix la diüresi, donant lloc a major deshidratació.
ALIMENTACIÓ:
En el cas de l'alimentació les pautes han de ser encara més personalitzades i adaptades a la prova que en el cas de la hidratació, per tant únicament donaré unes pautes estàndard, que cal modificar en funció de la persona i la prova.
COMPETICIÓ: Com a premisses principals, hem de tenir en compte que el cos te una capacitat limitada de digestió i metabolisme simultània a l'exercici. (800mL/h), tot el que prenguem per sobre d'aquest volum ens pot ocasionar molèsties gàstriques i vòmits, es recomanable baixar el ritme o aturar-se al sentir les primeres molèsties. Per altra banda l'alimentació que prenguem durant la realització d'exercici, no eleva el glucogen muscular, però si manté la glucèmia i ajuda a mantenir les reserves de glucogen muscular. L'alimentació per tant també ha de ser en forma fraccionada en volums no massa grans. Es recomana prendre aliments rics en hidrats de carboni, racions de uns 50g de HC per hora. Amb aliments com per exemple: pomes, plàtans, mandarines, galetes, barretes de cereals, fruita dessecada, fruits secs, xocolata...
POSTCOMPETICIÓ: Amés de una bona reposició hídrica i mineral, es important refer els dipòsits de glucogen muscular. Les hores posteriors a l’exercici son el moment idoni per fer-ho, ja que el múscul esta “receptiu” per tornar a una situació “normal”. Per tant cal prendre aliments rics en hidrats de carboni (>65%), pobres en greix (<20%)>
NOTA MONTSERRAT-REUS: Estic molt contenta de poder-vos anunciar un pas més per l'adaptació de la marxa de resistència Montserrat-Reus a tot tipus de participants. Com ja vaig comentar fa un temps a la web hem fet gestions per proveir els controls de la cursa amb glucòmetres per facilitar la realització de la prova a persones diabètiques i amb alteracions de les glucèmies (hipoglucèmies reactives, etc) que requereixen dur a terme controls periòdics de glucèmia. Doncs bé, gràcies a la casa comercial ROCHE Diagnostics S.L., i a la inestimable col·laboració del delegat especialista en diabetis: Agustí Lladó Comas. Disposem d'aquests aparells.
Com sempre, si voleu més informació, teniu dubtes o suggeriments, ho podeu consultar per mail: mgm.nutricio@gmail.com.
Cordialment.
Mercè Gonzalo.
Diplomada en Nutrició Humana i Dietètica.
UBCertif. Universitari en Nutrició i Esport. INEFC. UB
diumenge, 2 de març del 2008
ARTICLE SOBRE L'EVOLUCIÓ DE L'ALIMENTACIÓ
http://www.nutrar.com/detalle.asp?ID=11027
Salut!!
Mercè Gonzalo
dijous, 24 de gener del 2008
GLUCÒMETRES MONTSERRAT - REUS
Avui us puc confirmar que gràcies a la casa comercial ROCHE Diagnostics S.L., i a la inestimable col·laboració del delegat especialista en diabetis: Agustí Lladó Comas. Disposem d'aquests aparells.
Pàgina específica dedicada a aquest tipus de glucòmetres:
http://www.accu-chek.es/es/rewrite/content/es_ES/2.4.4:40/article/ACCM_general_article_2866.htm
Agrairíem ens comentéssiu qualsevol dubte al respecte.