Com ja vam tractar a l’article anterior, és habitual trobar persones que per un motiu o altre es volen aprimar. Ja que aprimar-nos ens pot proporcionar millora de l’acceptació social i l’autoestima, i també de la salut òssia, cardiovascular, hepàtica (del fetge), etc. En resum de la salut en general. Però també cal recordar que aprimar-se comporta tota una sèrie de canvis en el nostre cos, i amb el nostre cos no s’hi juga!!! No podem oblidar que aprimar-nos, si no ho fem correctament, ens pot comportar problemes, com alteracions electrolítiques (desequilibris de sodi i potassi principalment), manca de vitamines, problemes toxicològics etc. I pot estar lligat a problemes psicològics com l’anorèxia, la bulímia, la ortorèxia, etc.
El fet que hi hagi un gran nombre de persones interessades en perdre pes, fa que alguns individus sense massa escrúpols vegin en aquest fet una font de beneficis econòmics ràpida i fàcil. Amb aquest objectiu difonen dietes d’aprimament de diversos tipus, a través de programes de televisió, revistes de moda, alimentació, etc., que tenen en comú la promesa d’una ràpida pèrdua de pes sense esforç.
Aquestes “dietes miracle”, són fruit de la recerca de beneficis econòmics més que de la promoció d’una alimentació sana i equilibrada i sovint són prescrites per persones sense coneixements científics ni professionals en el camp de la nutrició. El seguiment d’aquestes dietes més enllà d’aconseguir o no l’objectiu de fer perdre pes, són dietes molt poc saludables i que posen en risc la salut de qui les segueix.
Per tant sempre que es vulgui perdre pes s’ha de fer mitjançant una dieta elaborada per un professional i que ofereixi garanties de salut.
Davant la gran allau existent en la publicació de dietes sense fonament científic, al 2007 el Ministerio de Sanidad y Consumo va publicar un informe sobre les anomenades “dietes miracle”, que podeu trobar a la web de l’Agencia Española de Seguridad Alimentaria y Nutrición, seguint aquest link.
http://www.aesan.msc.es/fr/AESAN/web/destacados/dietas_milagro.shtml
Aquest document te l’objectiu de donar a conèixer aquest tipus de dietes, els seus riscos, i sobretot com reconèixer i diferenciar les “dietes miracle” front a una dieta saludable i adequada, per tal de saber-les distingir i no caure en el parany de seguir una dieta “miraculosa” que posi en risc la nostra salut.
Segons explica aquest document: (Document traduït gairebé de forma literal i amb alguna reducció de les explicacions, podeu trobar el document complert a la pàgina indicada anteriorment).
Les “dietes miracle” indueixen una restricció de l’energia ingerida molt severa, que condueix a deficiències en vitamines i minerals, alteracions del metabolisme i a una monotonia alimentària que les fa insostenibles en el temps i perilloses per a la salut. Es caracteritzen, doncs, per les escasses calories que aporten. Davant aquesta situació, l’organisme reacciona compensant la falta d’energia rebuda amb un augment de la destrucció de les proteïnes corporals, com a font alternativa d’energia, el que provoca una pèrdua de massa muscular i, d’altra banda, la formació de substàncies perilloses per a l’organisme quan la dieta es perllonga en el temps.
No obstant això, qui segueix aquestes dietes interpreta erròniament la pèrdua de massa muscular i, per tant, de pes amb l’èxit del règim escollit, doncs donen resultats espectaculars en pujar a la bàscula durant les primeres setmanes. Això es deu al fet que el teixit muscular és molt ric en aigua, amb el que s’elimina molt líquid en la primera fase. En ocasions aquest procés es reforça amb el consum de diürètics (fàrmacs que promouen l’excreció d’orina), el que condueix a una encara més cridanera pèrdua de pes.
Un problema afegit d’aquestes “dietes miracle” és que afavoreixen una recuperació molt ràpida del pes perdut (efecte “rebot” o “io-io”). La tendència exacerbada a la recuperació del pes es produeix perquè les situacions de dejuni engeguen potents mecanismes nerviosos i hormonals que s’oposen a la pèrdua de pes: major rendiment del metabolisme corporal, amb un major estalvi energètic i increment de la gana. Aquests mecanismes condueixen a una ràpida recuperació del pes perdut quan es torna a menjar de la forma habitual. Aquest pes recuperat es deu predominantment a la formació de teixit gras, que és, precisament, el qual origina problemes de salut i el qual hauríem de reduir amb la dieta (com es va demostrar ja en els experiments realitzats pel gran científic espanyol de la nutrició Professor Grande Covián fa 30 anys).
Els signes que permeten reconèixer una “dieta miracle” són.
- La promesa de pèrdua de pes ràpida: més de 5 kg per mes.
- Es pot fer sense esforç.
- Anunciar que són completament segures, sense riscos per a la salut.
En resum, les dietes molt restrictives, molt baixes en calories, encara que aconsegueixen que el pes disminueixi a curt termini, constitueixen un risc inacceptable per a la salut ja que poden:
1. Provocar deficiències de proteïnes, vitamines i minerals per la falta de consum amb els aliments.
2. Produir efectes psicològics negatius.
3. Desencadenen, fins i tot, trastorns del comportament alimentari (anorèxia i bulímia), de vegades de major gravetat que l’excés de pes que es pretenia corregir.
4. Afavorir l’efecte “rebot” o “io-io”.
5. En abandonar aquestes dietes, les persones que segueixen aquestes dietes no han après a menjar saludablement i tornen als costums que els van fer engreixar.
De forma general, les anomenades “dietes miracle” es poden classificar en tres grans grups:
- DIETES HIPOCALÒRIQUES DESEQUILIBRADES: Aquests règims, amés de ser pobres en energia, solen ser monòtons, a més de presentar nombroses deficiències en nutrients, sobretot si es perllonguen per llargs períodes de temps.
- DIETES DISSOCIATIVES: Es basen en el fonament que els aliments no contribueixen a l’augment de pes per si mateixos, sinó al consumir-se segons determinades combinacions. Aquesta teoria manca de fonament científic i els resultats obtinguts només obeeixen a un menor consum d’energia. A més, aquest tipus de consum és gairebé impossible perquè no existeixen aliments que solament continguin proteïnes o hidrats de carboni.
- DIETES EXCLOENTS: Es basen a eliminar de la dieta algun nutrient. Es coneixen com dietes cetogèniques. Poden ser molt perilloses per a la salut, produint greus alteracions en el metabolisme."
Al article citat trobareu exemples d’aquestes dietes i la descripció més detallada d’algunes d’elles. Com ara, la dieta d’Atkins, la Montignac, la del grup sanguini, etc.
Podríem assenyalar tres punts bàsics per a la pèrdua de pes de forma saludable:
1. És millor adoptar uns bons hàbits d’alimentació, canviant la nostra forma d’alimentar-nos de per vida, que no pas fer règim.
2. El ritme desitjable de pèrdua de pes és de mig quilo a un quilo per setmana, i qualsevol cosa que vagi més enllà possiblement no serà saludable.
3. S’ha de menjar de forma variada, cal prendre cinc racions de verdures i/o fruites per dia, fer un esmorzar complet, limitar els sucres i evitar l’excés de proteïnes i de greixos d’origen animal.
Podeu trobar més informació sobre aquest tema a la web: http://mgm-nutricio.blogspot.com. On també podeu votar els temes per a propers escrits, demanar aclariments sobre els articles, donar suggeriments, puntuar el contingut de la web, etc. També us podeu posar en contacte amb mi per mail. Web: http://mgm-nutricio.blogspot.com. Mail: mgm.nutricio@gmail.com.
Cordialment.
Mercè Gonzalo Mendez.
Diplomada en Nutrició Humana i Dietètica. UB
Llicenciada en ciència i tecnologia dels aliments. UB
Certificat Universitari en Nutrició i Esport. INEFC. UB
