MARXES DE RESISTÈNCIA

Marejos, mals de cap, punxades a les articulacions, rampes, lleugeres pèrdues de consciencia, vòmits, sensació de fatiga inhabilitant... Són fenòmens, molts d'ells íntimament relacionats, que s'esdevenen relativament sovint quan es duen a terme marxes o caminades de resistència. Col·loquialment coneixem el conjunt de varies d'aquestes complicacions amb el nom de "pajaras".

La prevalença d'aquests símptomes és molt variada, depenent de la fisiologia de la persona, l'entrenament, l'estat de salut, el tipus de marxa, les condicions meteorològiques... I també sense cap mena de dubte, la forma i mètodes amb els que la persona afronta la marxa, el que significa: el ritme que assumeix, la pauta d'hidratació i alimentació, el tipus de vestuari i calçat, etc.

Per tant, alhora d'afrontar una marxa de resistència hem de tenir en compte tots aquests factors per tal de realitzar la prova amb les màximes garanties i evitant posar l'organisme en una situació de risc innecessari.
Cal tenir sempre present que l'esport de resistència en part es una forma de superació personal però que cal realitzar sempre sota la premissa de gaudir, i no de patir (soc perfectament conscient que en alguns moments "toca" patir una mica, i que la voluntat d'aconseguir una fita "tira molt"), però posar el cos al límit comporta riscos com ara la pèrdua de consciència, que fora de control podrien arribar a ser molt perillosos.

Les principals alteracions que es produeixen en aquest tipus de marxes o proves poden estar causades principalment per dos factors.

Un d'ells seria la disminució de la glucèmia per sota els valors adequats, és el que anomenem hipoglucèmia. Aquesta es pot produir quan s'esgoten les reserves de glucogen muscular i se segueix fent exercici. I també per una mala metabolització de la glucosa, que generalment es pot produir en prendre grans concentracions de sucres simples. Per tant, la causa de base seria o bé una disfunció metabòlica, o generalment una pauta incorrecta d'alimentació i beguda.

L'altre factor, generalment el principal, és la deshidratació del organisme i la incapacitat d'aquest per mantenir la temperatura corporal dins els marges de normalitat. Aquesta situació pot venir provocada per una mala pauta de hidratació, manca d'entrenament en les condicions climàtiques de la prova, situacions meteorològiques extremes, vestuari inadequat que podria provocar sudoració excessiva o pel contrari podria inhibir la transpiració, etc.

Podríem agrupar els tipus d'alteracions o molèsties en tres grans grups:

ALTERACIONS NEUROLÒGIQUES: Marejos, pèrdua de consciència...

Les alteracions de l’estil desorientació, mareig, visió borrosa, esgotament desmesurat, pèrdua de la consciència etc. Son principalment provocades per la deshidratació. La forma d’evitar, per tant, aquestes complicacions és mantenir una adequada pauta de hidratació.

ALTERACIONS MUSCULARS: Rampes, punxades articulars...

Les rampes i punxades articulars com demés complicacions musculars, generalment es produeixen a causa de un desequilibri electrolític, entre la concentració d’electròlits intracel·lular i extracel·lular. Aquest desequilibri ve generat igual que en el cas anterior per la deshidratació.

ALTERACIONS GASTROINTESTINALS: Malestar gàstric, vòmits...

Les molèsties gàstriques durant l'exercici, amés de per una possible deshidratació, com en els casos anteriors, pot ser deguda a múltiples factors. Com ara: prendre aliments poc provats durant la realització d'esport, nervis o tensió emocional, excés de fibra, prendre begudes massa concentrades o amb excés de cafeïna, exercici molt intens, incompatible amb la funció digestiva.

El vòmit, com a alteració gastrointestinal límit, en cas d'exercici, sovint es produeix per la incapacitat del nostre organisme de metabol·litzar els aliments (realitzar la digestió, etc) al mateix temps que es realitza activitat física.

Per dur a terme la digestió, el nostre organisme necessita que gran quantitat de sang es concentri al voltant del aparell digestiu, per realitzar la metabol·lització dels aliments (això resta sang als altres òrgans i músculs del cos, per això, sovint desprès de menjar tenim fred).
Amb l'exercici passa igual, bona part de la sang es "reclamada" pels músculs, per al seu funcionament. Si les dues activitats es duen a terme simultàniament l'organisme ha de "dividir" la sang per fer les dues funcions. Aleshores, si el volum d'aliment a metabol·litzar es alt, i el nivell d'exercici també, les dues activitats es fan incompatibles, de manera que s'atura la digestió. Si en poc temps no es baixa considerablement l'exercici, de manera que es pugui remuntar el nivell de sang a l'aparell digestiu i seguir amb la digestió, l'organisme com a defensa "indueix el vòmit".

PAUTES PER A UNA ADEQUADA ALIMENTACIÓ I HIDRATACIÓ.

Amés de dur a terme una alimentació, hidratació i entrenament adequats en els dies previs a la prova, cal tenir en compte:

HIDRATACIÓ:

Ha de quedar clar que aquestes recomanacions son generals i que s’han d’adaptar segons la climatologia: temperatura, humitat, vent... i també segons la persona: superfície corporal, capacitat de suar, és major com més entrenada esta la persona, etc.

PRECOMPETICIÓ: És recomanable prendre mig litre d’aigua mitja hora abans de començar.

COMPETICIÓ: S'aconsella prendre volums de líquid d'uns 150 -- 200 ml (un bon got, o mitja llauna) cada 20 -- 40 minuts (màxim cada 45 min.). La beguda preferiblement ha de ser fresca, per afavorir-ne l'absorció, però no freda, es preferible a temperatura ambient que massa freda. El tipus de beguda a prendre, dependrà de la durada de la proba. Tractant-se de proves llargues en que la sudoració es important i per tant també la pèrdua d'electròlits i la despesa energètica, és recomanable prendre begudes isotòniques. La concentració d'aquestes en hidrats de carboni ha de ser entre el 5 i el 8% (un perfil de carbohidrats adequat seria a base de Fructosa, Sacarosa, Maltodextrines i Glicerol, de manera que en conjunt obtenim la concentració citada). I un aport de minerals, principalment Sodi (Na) i menys Potassi (K). Es poden trobar begudes isotòniques comercials amb aquestes característiques. Son adequades per prendre en aquestes circumstàncies però no habitualment, on la rehidratació amb aigua és la més adequada.

POSTCOMPETICIÓ: Es recomana seguir una pauta de hidratació similar a la de competició durant les següents 1-2 hores, però bevent un volum de líquid major i fer-ho més freqüentment (200 -- 300mL cada 20 minuts). Les begudes poden ser isotòniques però es recomanable que tinguin major concentració de sucres, principalment de ràpida absorció. Són recomanables els sucs de fruites, les fruites senceres (ex. Taronja) i sucs de tomàquet, pastanaga amb fruites...

NOTA: No son recomanades, ni en les hores prèvies a la competició ni durant aquesta, les begudes amb alcohol o cafeïna, degut que son diürètiques i podrien afavorir la deshidratació. (La cafeïna pot ser millor tolerada en cas que l'individu estigui acostumat al seu consum, però no es recomanable abusar-ne).

Per altra banda, beure la mateixa quantitat que es recomana però agrupant els volums en menys tomes afavoreix la diüresi, donant lloc a major deshidratació.

ALIMENTACIÓ:

En el cas de l'alimentació les pautes han de ser encara més personalitzades i adaptades a la prova que en el cas de la hidratació, per tant únicament donaré unes pautes estàndard, que cal modificar en funció de la persona i la prova.

PRECOMPETICIÓ: Es recomanable seguir una alimentació equilibrada durant qualsevol etapa de la vida i sota qualsevol situació addicional com ara la realització d'esport. Podem considerar adequat en una fase prèvia a una competició de resistència un major consum de hidrats de carboni (55-65% del total energètic de la dieta), per tal d'augmentar les reserves de glucogen muscular. No és necessari augmentar la quantitat de proteïna (15%), i podem mantenir o augmentar lleugerament el consum de greixos, especialment monoinsaturats (com el oli d'oliva) (20-30%)

COMPETICIÓ: Com a premisses principals, hem de tenir en compte que el cos te una capacitat limitada de digestió i metabolisme simultània a l'exercici. (800mL/h), tot el que prenguem per sobre d'aquest volum ens pot ocasionar molèsties gàstriques i vòmits, es recomanable baixar el ritme o aturar-se al sentir les primeres molèsties. Per altra banda l'alimentació que prenguem durant la realització d'exercici, no eleva el glucogen muscular, però si manté la glucèmia i ajuda a mantenir les reserves de glucogen muscular. L'alimentació per tant també ha de ser en forma fraccionada en volums no massa grans. Es recomana prendre aliments rics en hidrats de carboni, racions de uns 50g de HC per hora. Amb aliments com per exemple: pomes, plàtans, mandarines, galetes, barretes de cereals, fruita dessecada, fruits secs, xocolata...

POSTCOMPETICIÓ: Amés de una bona reposició hídrica i mineral, es important refer els dipòsits de glucogen muscular. Les hores posteriors a l’exercici son el moment idoni per fer-ho, ja que el múscul esta “receptiu” per tornar a una situació “normal”. Per tant cal prendre aliments rics en hidrats de carboni (>65%), pobres en greix (<20%)>

NOTA MONTSERRAT-REUS: Estic molt contenta de poder-vos anunciar un pas més per l'adaptació de la marxa de resistència Montserrat-Reus a tot tipus de participants. Com ja vaig comentar fa un temps a la web hem fet gestions per proveir els controls de la cursa amb glucòmetres per facilitar la realització de la prova a persones diabètiques i amb alteracions de les glucèmies (hipoglucèmies reactives, etc) que requereixen dur a terme controls periòdics de glucèmia. Doncs bé, gràcies a la casa comercial ROCHE Diagnostics S.L., i a la inestimable col·laboració del delegat especialista en diabetis: Agustí Lladó Comas. Disposem d'aquests aparells.

Com sempre, si voleu més informació, teniu dubtes o suggeriments, ho podeu consultar per mail: mgm.nutricio@gmail.com.

Cordialment.

Mercè Gonzalo.

Diplomada en Nutrició Humana i Dietètica.

UBCertif. Universitari en Nutrició i Esport. INEFC. UB

ARTICLE SOBRE L'EVOLUCIÓ DE L'ALIMENTACIÓ

Si voleu fer-li una llegida, aquí teniu un article que parla sobre l'evolució de l'alimentació en els últims anys i com l'alimentació i l'estil de vida actuals poden disminuir l'esperança de vida.

http://www.nutrar.com/detalle.asp?ID=11027

Salut!!

Mercè Gonzalo

GLUCÒMETRES MONTSERRAT - REUS

Estic molt contenta de poder-vos anunciar un pas més per l'adaptació de la marxa de resistència Montserrat-Reus a tot tipus de participants.

Com ja vaig comentar fa un temps hem fet gestions per proveir els controls de la cursa amb glucòmetres per facilitar la realització de la prova a persones diabètiques i amb alteracions de les glucèmies (hipoglucèmies reactives, etc) que requereixen dur a terme controls periòdics de glucèmia.

Avui us puc confirmar que gràcies a la casa comercial ROCHE Diagnostics S.L., i a la inestimable col·laboració del delegat especialista en diabetis: Agustí Lladó Comas. Disposem d'aquests aparells.

Es proveiran amb mesuradors de glucèmia ACCU- CHECK Aviva tots i cada un dels 10 controls de la marxa i també se'n podrà disposar a la sortida.

Per més informació sobre aquest tipus de aparells, altres, diabetis i molts altres temes d'interès, us adjunto les pàgines:

Pàgina de referència:

http://www.accu-check.es/

Pàgina específica dedicada a aquest tipus de glucòmetres:

http://www.accu-chek.es/es/rewrite/content/es_ES/2.4.4:40/article/ACCM_general_article_2866.htm

Cada un dels mesuradors anirà acompanyat de 10 tires reactives i de llancetes d'un sol ús.

Agrairíem ens comentéssiu qualsevol dubte al respecte.

Per altra banda ens agradaria que les persones interessades en realitzar la marxa i utilitzar aquest nou servei ens ho comuniquéssiu mitjançant un comentari al blog o bé posant-vos en contacte amb mi, al mail: mgm.nutricio@gmail.com

Atentament.

Mercè Gonzalo Mendez

Diplomada en Nutrició Humana i Dietètica.

DIABETIS MELLITUS: ALTRES ASPECTES

Com a continuació amb el tema de diabetis, exposaré les principals complicacions i recomanacions. I també he adjuntat un llistat d’adreces d’interès relacionades amb la diabetis. Desitjo que sigui del vostre interès i espero que em feu saber qualsevol dubte, recomanació o comentari al respecte, al mail indicat al final del article.


Les complicacions de la diabetis mellitus:

Les complicacions associades a la diabetis es deuen fonamentalment als nivells elevats de glucosa en sang. La conseqüència de les hiperglucèmies de manera repetida al llarg del temps es un deteriorament del sistema circulatori i de les fibres nervioses perifèriques, degut a l’afectació dels vasos sanguinis que transporten oxigen a aquests nervis. Els nervis afectats poden deixar d’enviar missatges al cervell, o fer-ho lentament o erròniament. La neuropatia diabètica és el terme mèdic amb el que es coneixen els problemes relacionats amb el sistema nerviós i causats per la diabetis.

Per tant un mal control de les glucèmies provoca danys principalment a nivell circulatori, en general cardiovascular. Com a conseqüència es poden produir tota un sèrie d’alteracions vasculars i nervioses relacionades amb aquest fet. Un exemple es el deteriorament que pateixen alguns nervis relacionats principalment amb els peus, també es poden veure afectades altres extremitats, i la retina. Els danys a la retina també poden ser generats per l’augment de la pressió arterial que se sol produir amb el deteriorament i engrossiment de les parets arterials.

Per altra banda també es poden generar problemes a nivell nefrològic, dels ronyons, ja que l’alteració en la metabolització de la glucosa pot provocar un excés de proteïnes a nivell sanguini que s’han d’excretar a través dels ronyons. I per tant en la orina, és el que anomenem proteïnúria. Això comporta un treball extra pels ronyons en el que es troben implicats diversos mecanismes neurohormonals, i que pot degenerar en una insuficiència renal.

Finalment les concentracions elevades de glucosa també afavoreixen la proliferació dels bacteris que formen la placa bacteriana, amb lo qual es poden produir danys a les genives, en forma de lesions, genives irritades i sagnants, etc.


Em parlat de patologia cardiovascular en general, aquest es un món ampli i complex de múltiples factors estretament relacionats. El deteriorament de les arteries comprendrà alteracions com la hipertensió arterial i la mala circulació sanguina en general. Però per altra banda la diabetis també afecta negativament a la metabolització dels greixos de manera que hi ha predisposició a l’alteració dels nivells de les lipoproteïnes sanguínies i el colesterol. Sobretot en els casos que la diabetis es vegi afavorida pel sobrepès o la obesitat, i la manca i dèficit d’exercici físic.

Existeix un conjunt d’anomalies relacionades amb el metabolisme de la glucosa i els greixos, que combinades es coneixen com a Síndrome metabòlic o Síndrome X.
Aquest es diagnostica quan una persona compleix 3 o més factors dels següents: obesitat abdominal (contorn de cintura: homes > 102 cm, dones > 88 cm), nivells elevats de triglicèrids, nivells baixos de colesterol HDL (lipoproteïna d’alta densitat), pressió arterial alta i hiperglucèmia en dejú. Malgrat que les organitzacions sanitàries difereixen lleugerament en quant als criteris exactes.

Tots aquests factors estan interrelacionats i tenen com a conseqüència un augment important de la probabilitat de patir problemes cardiovasculars greus com l’AVC. (Accident Vascular Cerebral).

Podríem resumir les complicacions en:
- Patologia cardiovascular.
- Síndrome X.
- Nefropatia diabètica.
- Neuropatia diabètica.
- Peu diabètic.
- Retinopatia diabètica.
- Afectació de les genives.

Probablement llegir o conèixer tota aquesta sèrie de complicacions resulti una mica alarmant, però cal saber que totes elles es poden minimitzar i retardar amb un bon control de les glucèmies, una alimentació equilibrada i exercici físic adequat.


Recomanacions generals:
- Seguir una dieta saludable, adaptada a les necessitats individuals de cada persona. La que el seu nutricionista o metge li hagi recomanat.
- Es recomanable realitzar 4-5 àpats al dia, ja que d’aquesta manera es facilita que els nivells de glucosa en sang es mantinguin estables durant tot el dia. Preferiblement seguint un horari.
- Realitzar exercici físic, si pot ser cada dia. Uns 30 minuts. Sinó al llarg de la setmana ha de sumar un mínim de 150 minuts.
- Complir la pauta de insulina i/o medicació establerta pel seu metge, infermera o dietista. Seguint al màxim l’horari o normes establertes.
- Medir les concentracions de glucosa cada dia, seguint les pautes que se li hagin establert segons la seva medicació i anotant els valors en un full o llibreta de registre. Cal que avisi al seu metge si els resultats són massa alts o massa baixos durant 2-3 dies.
- No fumar.
- Limitar les begudes alcohòliques, seguint les pautes indicades per l’equip mèdic.
- Realitzar les revisions periòdiques marcades pel metge endocrinòleg i altres especialistes i s’escau.
- Revisar-se els peus diàriament, per si presenta ferides, talls, ampolles, inflor, vermellor o les ungles adolorides.
- Anar regularment al oftalmòleg, per comprovar que la pressió ocular es adequada, no hi ha presència de glaucoma, etc.
- Raspallar-se les dents diàriament, preferiblement després de cada àpat, utilitzar fil dental i mantenir en general una bona higiene i cura dental i bucal.
- Mantenir un pes adequat.
- Assolir i mantenir un nivell i perfil lipídic en sang correcte.
- Prendre preferiblement aliments frescos i poc processats, assegurant una ingesta nutritiva òptima que cobreixi les necessitats de tots els nutrients essencials i micronutrients.
- Controlar la quantitat de sodi de la dieta.
- Afavorir el normal creixement, en el cas dels nens.
- Combinar aquestes recomanacions amb les pròpies d’una embarassada en el cas de diabetis gestacional o simultaneïtat de diabetis i embaràs.

El tractament del diabètic s’ha de basar en tres pilars: Dieta, exercici i medicació.

Entenem l’administració de insulina com a part de la medicació.

L’objectiu principal en l’atenció de una persona diabètica es mantenir els seus nivells de glucèmia estables i dins dels límits normals.

Adreces de pàgines web d’interès en diabetis:

– Associació Catalana de Diabetis (ACD) ). www.acdiabetis.org
– Associació de Diabètics de Catalunya (ADC) www.diabetis.org
– Sociedad Española de Diabetes (SED) www.sediabetes.org
– American Diabetes Association (ADA) www.diabetes.org
– European Association for the Study of Diabetes (EASD) www.easd.org
– Federación Española de Asociaciones de Educadores en Diabetes (FEAED) www.feaed.org
– Diabetes Education Study Group (DESG) www.desg.org
– Federation of European Nurses in Diabetes (FEND) www.fend.org
– Sociedad Española de Nutrición Comunitaria (SENC) www.nutricioncomunitaria.es
– Asociación Española de Dietistas-Nutricionistas (AEDN) www.aedn.es
– Sociedad Española de Nutrición Básica y Aplicada (SENBA) www.senba.es
– Sociedad Española de Endocrinología y Nutrición (SEEN) www.seenweb.org
– Sociedad Española para el Estudio De la Obesidad (SEEDO) www.seedo.es
– Societat Catalana de Pediatria www.acmb.es
– Sociedad Española de Endocrinología Pediátrica www.seep.es
– Departament de Santitat de la Generalitat de Catalunya www/gencat.net/sanitat


Us recordo que el meu e-mail per qualsevol, dubte, suggeriment o consulta, és el següent: mgm.nutricio@gmail.com

Salutacions cordials. Mercè Gonzalo. Diplomada en nutrició humana i dietètica.

DIABETIS MELLITUS

Desde la s.e.c.f. reddis estem fent gestions per facilitar la marxa Montserrat-Reus a les persones amb diabetis. Amb mesures com la disponibilitat de glucòmetres als diferents punts de control, i l'habituallament d'aliments específics o si més no dels quals es més fàcil saber-ne la composició, per tal de tenir-la en compte.

Degut que les gestions no son sencilles, sobretot tenint en compte que s.e.c.f. reddis es un club sense ànim de lucre, que es mou per la bona voluntat dels qui col·laborem.

Agrairiem que si algú troba interessant aquesta idea d'adaptar la marxa ens ho faci saber mitjançant l'apartat de comentaris que es troba sota aquest article. D'aquesta manera ens donareu un motiu més per lluitar per aquesta causa. I també més força per demanar el que calgui.

Aprofito per recordar-vos que en les properes setmanes publicaré la segona part de l'article de DM, si teniu algún suggeriment per fer també serà benvingut.

Atentament.

Mercè Gonzalo Méndez.

DIABETIS MELLITUS: CONCEPTES I RECOMANACIONS BÀSIQUES

La diabetis es un tema molt ampli i per tant en aquest article, que elaboro prèvia demanada, només tractaré d’introduir els conceptes i recomanacions generals.

La diabetis es una patologia relacionada amb la metabolització de la glucosa, i per tant estretament relacionada amb l’alimentació. Existeixen diferents tipus de diabetis:

La diabetis tipus I: DMID (Diabetis Mellitus Insulino Depenent)
Es una patologia que es deu a la incapacitat de unes determinades cèl·lules del pàncrees, anomenades cèl·lules β, a produir insulina. Un diabètic tipus I produeix gens o molt poca insulina. El procés d’aparició de la malaltia es curt, de mesos o setmanes d’evolució. En principi pot aparèixer a qualsevol edat, malgrat que l’aparició de la malaltia se sol produir durant la infància o l’adolescència. Sembla que hi ha un factor hereditari, ja que 2 de 3 diabètics pertanyen a una família amb història de diabetis. Però l’herència no es determinant per la seva aparició, depèn d’altres factors poc coneguts.

El fet de no produir insulina te com a conseqüència la incapacitat de metabolitzar la glucosa, el que significa no poder assimilar els aliments que prenem. Per tant, fins l’any 1921, en que es va descobrir la insulina, la diabetis tipus I era una malaltia mortal. Ara, molt al contrari, gràcies als avenços científics un diabètic pot viure amb força normalitat sempre i quant segueixi el tractament, seguiment i control adequats, amés de un estil de vida saludable, tant pel que fa l’alimentació, com en referència a l’activitat física.

El tractament de la diabetis tipus I se sol basar en la injecció de insulina exògena, en relació amb la ingesta (aportació de CH dels àpats) i activitat de la persona.

La diabetis tipus II: DMNID (Diabetis Mellitus NO Insulino Depenent)
Es la forma més estesa de diabetis. Les persones afectades per aquesta patologia solen ser adults majors de 40 anys, i habitualment amb sobrepés o obesitat. En aquest cas el problema no prové de la incapacitat de produir insulina, ja que malgrat que la secreció d’insulina d’aquests diabètics pot ser menor a lo habitual, en molts casos es normal o fins i tot augmentada. El problema en aquest cas es la disponibilitat o funcionalitat dels receptors cel·lulars de la insulina. Es diu que aquestes persones son resistents a la insulina, i per tant son necessàries concentracions de insulina en sang molt altes, per mantenir la glucèmia (glucosa en sang) adequada.

Aquest pacients son tractats generalment amb medicació oral (hipoglucemiants) que faciliten l’entrada de glucosa a les cèl·lules per diferents mecanismes. I en alguns casos amb injecció d’insulina, per augmentar la concentració d’aquesta en sang i possibilitar el control de la glucosa. En aquests pacients amés la disminució del pes, mitjançant un control alimentari i la realització d’exercici físic pot comportar la normalització de les glucèmies. De manera que es pugi disminuir i fins i tot suprimir la medicació.

Diabetis gestacional:
Pot aparèixer com a patologia temporal únicament durant el període d’embaràs degut als múltiples canvis metabòlics que experimenta l’organisme. Generalment es insulino depenent, i “marxa” un cop finalitza l’embaràs, però de vegades es un símptoma de futures complicacions de les glucèmies. I per tant cal prendre-ho com un avís i seguir un estil de vida saludable.

Diabetis secundària:
En aquest cas tant es pot tractar de diabetis tant depenent com no depenent de insulina. La diferència principal amb les anteriors es que es deu a una altre patologia que la provoca. La diabetis secundaria pot aparèixer com a conseqüència de malalties com ara: Acromegalia, síndrome de Cushing, hipertiroidisme, o per cirurgia del pàncrees.

Els següents gràfics ens indiquen el que ocorre en les cèl·lules dels nostres teixits en presència de glucosa, i les diferents situacions metabòliques que podem trobar.

Cèl·lula ; Glucosa ;

Insulina ; Receptor cel·lular d’insulina.

Situació Normal: La insulina s’acobla als seus receptors cel·lulars, aleshores la glucosa passa de la sang a dins les cèl·lules, de manera que es pot utilitzar per l’organisme i baixa la glucèmia (glucosa en sang).

DMID o Diabetis tipus I: El pàncrees no produeix insulina i la glucosa no pot entrar a les cèl·lules, provocant diverses alteracions metabòliques, com la hiperglucèmia (glucosa elevada en sang), l’acidosi metabòlica, etc.

DMNID o Diabetis tipus II: Hi ha insulina a la sang però els receptors no funcionen o bé n’hi ha menys del que és necessari, aleshores disminueix l’eficiència d’acoblar la insulina, i d’entrada de la glucosa a les cèl·lules.

Signes i simptomes:
Augment de la set, tant a vegades que es veu com quant a líquid ingerit.
Augment de la freqüència el volum de la orina.
Pèrdua de pes malgrat l’augment de la gana.
Fatiga intensa. (provocada per la pèrdua d’electròlits amb l’orina)
Altres com: Infeccions de la pell, vagina o bufeta, Visió borrosa, etc.

Recomanacions generals:
Inicialment, en cas que es diagnostiqui diabetis es essencial seguir les recomanacions i instruccions del personal sanitari especialitzat: Metges endocrinòlegs, dietistes i infermeres. En tots els casos i molt especialment en cas de diabetis tipus I, només ells poden marcar-li les pautes a seguir per la seva alimentació, activitat i tractament.

La dieta del diabètic igual que qualsevol dieta ha d’estar adaptada a la persona en particular, tenint en compte l’edat, sexe, complexió física, ingesta habitual, activitat física, gustos i hàbits alimentaris, horaris, i també possibles hàbits de caire religiós.
El diabètic ha de procurar aprendre uns certs principis bàsics de nutrició (com els que varem tractar als primers articles ex. Concepte i tipus de Carbohidrats, Proteïnes, Greixos...), per poder entendre i adaptar millor la seva alimentació. Com millor comprengui aquests conceptes, major serà la flexibilitat de la seva dieta.
Calories: L’aportació energètica pot variar considerablement depèn del tipus de pacient, edat, activitat física, sexe, complexió, ingesta habitual...

Carbohidrats: L’aportació de carbohidrats total de la dieta serà igual o poc inferior a la de una dieta estandàrd. El que s’ha de tenir en compte es el tipus d’aquests, i la distribució al llarg del dia. Els carbohidrats d’elecció son els d’absorció lenta: fècules i farinacis. Els quals també es veuran afectats per la forma d’ésser cuinats. Els carbohidrats simples com els sucres, mel, etc. S’hauran de limitar a determinades ocasions i en quantitats molt controlades. El que no vol dir que estiguin prohibits.

Proteïnes: L’aportació serà molt similar a la de una dieta estàndard, mantenint un equilibri entre les de origen animal i les de origen vegetal.

Greixos: El control d’aquests es fonamental, per tal d’evitar l’obesitat i les complicacions vasculars, que es presenten freqüentment en persones diabètiques. Per tant s’aconsella disminuir la ingesta d’àcids grassos saturats i colesterol, que proporcionen els productes làctics complerts, les carns grasses i embotits, etc. I augmentar la ingesta d’àcids grassos insaturats, com els proporcionats per l’oli d’oliva i de llavors, els fruits secs, el peix blau, etc.

Fibra: Es recomanable augmentar-ne el consum, ja que la fibra ralenteix de velocitat d’absorció dels carbohidrats, reduint així les hiperglucèmies posteriors a la ingesta.

Vitamines i minerals: Les necessitats vitamíniques i minerals son les mateixes que per un no diabètic. Excepte que presenti augment de la orina, aleshores caldrà realitzar una reposició d’electròlits. Per altra banda, convé no abusar del sodi. (sal)

Aigua: Les necessitats hídriques també son iguals, llevat que es presenti augment de la orina, i per tant cal augmentar l’ingesta d’aigua per equilibrar les pèrdues.

Alcohol: S’ha de limitar la beguda només a ocasions especials i en poca quantitat. Ja que pot provocar alteracions de la glucèmia, i te efectes sedants i anestèsics que dificulten l’autocontrol. Cal marcar les pautes amb el seu equip mèdic.

Exercici: Es molt favorable sempre i quant sigui de manera regular i controlada, un exercici de forta intensitat no planificat, pot desencadenar hipoglucèmies, si no es prenen mesures de control per evitar-ho, com un aport extra de carbohidrats. Amb unes bones pautes i control de glucèmies les persones diabètiques poden realitzar esport com qualsevol altre persona. A menys que existeixin contraindicacions individuals.

Com podreu observar la limitació d’espai i l’amplitud del tema tractat només permet donar unes pinzellades, per tant probablement dediqui el proper article a ampliar el tema de la diabetis. Us agrairia que si teniu dubtes, o si esteu interessats que tracti algun aspecte en concret m’ho féssiu saber al e-mail: mgm.nutricio@gmail.com. També recordo que podeu consultar els meus articles (els aquí publicats i altres) per internet, a la pàgina: http://mgm-nutricio.blogspot.com/ o bé mitjançant la pàgina del Reddis.

Salutacions cordials. Mercè Gonzalo. Diplomada en nutrició humana i dietètica.

SABIES QUE...?

Sabies que no totes les galetes ni cereals son iguals?

Sabies que hi ha diferències notables entre un i altres tipus de galetes i de cereals, segons la quantitat de sucre afegit, la quantitat i tipus de greix que se'ls addicioni, i per altres components de valor afegit que s'hi poden trobar...


Molts de vosaltres encara recordareu aquesta frase...

«¡Qué buenas son las María Fontaneda!».

No treballo per fontaneda ni rebo cap comissió a canvi d'escriure això però us en faig menció, degut que el canvi d'hàbits alimentaris de la població Espanyola, ha repercutit fortament en els nostres esmorzars i com a conseqüència en la davallada del consum de galetes maria.

Els cereals gairebé desconeguts fa unes dècades han passat al davant (I no tots son d'allò més recomanable nutricionalment, cal saber escollir). I no només això altres tipus de galetes amb altres components afegits, en alguns casos millors, i en molts casos pitjors també. I finalment i en el pitjor dels casos la "bolleria" també els ha passat al davant.

Us recordo que un bon esmorzar (població general) pot estar format per:

* Un got/tassa de llet. (En general semidesnatada).

* Galetes i/o cereals. (Sense massa sucre ni greix cap de les dues coses)
i (Quantitat variable segons edat, sexe i condició física)

* I una peça de fruita.


I aprofito per adjuntar-vos un article relacionat amb el tema:
http://www.elmundo.es/cronica/2002/339/1018871458.html

Si us interessa el tema, teniu dubtes, en voleu saber més i us agradaria que tractes el tema més profundament en un article, no dubteu en fer-m'ho saber als comentaris (sota l'article) o al mail: mgm.nutricio@gmail.com

MGM. Mercè Gonzalo Méndez. Diplomada en nutrició humana i dietètica.